El projecte planteja una organització compacta del programa per tal d’afavorir el màxim espai disponible de superfície exterior, per a pràctiques i maniobres dels vehicles del parc de bombers. Es proposa un edifici únic i rectangular, concèntric a les traces del solar, que conté de forma adjacent la part de Cotxeres i la part de les Dependències, desenvolupades en Planta Baixa i Planta Pís. La superfície exterior resultant, un cop deduïda la superfície d’ocupació de l’edificació, ha semblat satisfactòria. Per tant, no s’ha cregut necessari alterar els suggeriments de disposició de cota de les dependències, continguts a les directrius de disseny de les bases del concurs, que hagués pogut comportar col?locar part del programa sobre de les cotxeres. La diferència de superfície entre P. Baixa i P. Pis, al situar les dependències que es reclamen en Planta Baixa, s’aprofita per a introduir un pati exterior en Planta Pis. Aquest espai possibilita la resolució d’un conjunt d’interessos del projecte: ? Oferir un espai exterior a raser de vent i de vistes, entès com a extensió natural de les dependències més privades dels bombers (Menjador, locals de descans,) Per a la protecció solar del pati, s’aprofiten els col?lectors solars de tubs al buit. ? Il?luminar i ventilar de manera natural les zones de pas de la planta superior, i estendre la il?luminació natural a les dependències interiors de la P. Baixa (zones de pas i Sala de Briefing). Aquest pati és un dels elements que vertebra longitudinalment el projecte. Conjuntament amb l’existència d’altres mecanismes zenitals introdueixen la il?luminació natural a la totalitat de les estances del programa. Aquesta operació, que es manifesta substancialment en la secció, s’estén fins les façanes transversals de l’edifici. La resultant formal del conjunt es mostra com a dos cossos esvelts, grapats per una crugia central, que ajusten l’escala del projecte. Per a dotar del màxim d’amplària a la zona exterior, l’edifici es situa en paral?lel a l’alineació longitudinal del solar, a la distància mínima de sis metres de separació. Aquesta separació mínima permetria, si es volgués, una entrada per la part posterior de cotxeres, de vehicles lleugers, especialment quan estesin aparcats vehicles pesants. L’accés a l’edifici, en la frontissa entre la zona de cotxeres i la de dependències, forma part d’una traça axial que inclou la torre de pràctiques i la de comunicacions. Pel que fa l’espai de pràctiques del vehicle túnel, s’ha contemplat dues possibilitats: ? La que es veu representada, amb possible accés o sortida independent pel vial perpendicular. ? Un emplaçament alternatiu, al fons de la parcel?la, permutant la situació amb la pista poliesportiva, que es veuria així afavorida per la relació annexa amb l’espai verd contemplat en planejament. En aquest sentit, s’ha ajustat la dimensió de l’edifici per a satisfer, en la part posterior, l’amplària de la pista poliesportiva.
